Com interpretar l'Estatut segons com bufa el vent, i no morir en l'intent... o sí

2 d'octubre de 2005. Entrevista al diari El País.
La senyora Perkins fa una apologia del text del Nou Estatut que el Parlament català acabava d'aprovar només dos dies enrera. De les seves paraules a l'entrevista, es desprén, entre altres coses, que l'Estatut del 30 de setembre és plenament constitucional i que no s'ha de canviar res. Fins aquí, cap problema.

6 d'octubre de 2005. Sessió de control al Parlament.
Després de reunir-se amb ZP, i amb només quatre dies de diferència en relació a les declaracions a El País, l'exalcalde admet que "potser hem comès alguns errors" amb l'Estatut del 30 de setembre, i prepara el terreny per a la seva modificació a les Corts. No, si ja se't veu el llautó.

16 de març de 2006. Sessió de control al Parlament.
Un cop s'ha consumat el Pacte de la Ignomínia, Maragall retreu a Mas el seu acord amb Zapatero, que qualifica de "precipitat i dubtós" , al temps que l'acusa d'haver retallat substancialment el text estatutari. Té raó... i unes galtes que se les trepitja, també.

6 d'abril de 2006. Declaracions al "Matí de Catalunya Ràdio".
Sense cap mena de vergonya, i després de totes declaracions (seves) i contradeclaracions (també seves), Maragall conclou que l'Estatut que han aprovat les Corts és "d'una altra galàxia, germànic, i 30 vegades millor que l'anterior". Tot seguit, afegeix que pensa esgotar la legislatura, però això... ja son figues d'un altre paner.