La traició i l'atac de banyes

Permeteu-me que faci un post asèptic, en el qual em limitaré a publicar tot allò que els polítics han manifestat en aquestes últimes setmanes. Només em referiré als polítics que diuen defensar els interessos de Catalunya, és a dir, CiUT i ERCM.

D’una banda, hi ha Lord Mas-Farquaad. Del traïdor, ja n’hem dit moltes coses. I tampoc seria ara el moment de redundar en allò que ja sabem. Sí que trobo oportú, per això, proposar-vos aquest enllaç que ens ha fet arribar el compatriota Larsson, i la gent d’un altre blog que es diu “independència”. Si cliqueu al link se us obrirà el reproductor multimèdia, així que és recomanable tenir els altaveus encesos. Si esteu a la feina, aneu amb compte, perquè us delatareu com a veritables ‘freakys’ de la política. L’àudio que sentireu és una selecció d’aquelles frases pronun-ciades per Àrtur dies abans del Pacte de la Ignomínia. Escoltades ara, amb certa pers-pectiva, no es pot evitar un somriure amarg.

De l’altra banda, tenim a la gent d’ERCM, als seus quadres, no a les seves bases. En les setmanes prèvies a l’acord entre Mas i ZP, els dirigents republicans (tant els que estan al Govern de Catalunya com els càrrecs orgànics del partit) van estar preparant el terreny per dir SÍ a l’Estatut, tot i ser conscients que seria retallat.

Qui més es va postul.lar a favor del SÍ, fou en Cagalló, que va arribar a dir que “qualsevol reflexió del tipus ‘millor un NO a l’Estatut que un mal Estatut’, l’únic que fa és que continuem tenint un Estatut dolent”, i apuntava la possibilitat de defensar un SÍ crític. El metrosexual acceptava ‘entitat o comunitat nacional’ com a fòrmules acceptables per substituir el terme nació. La portaveu d’ERC, Marina Llansana, que és qui expressa la voluntat oficial de la formació, va afirmar que si l’Estatut no s’aprova aleshores caldrà anticipar les eleccions.

Més titulars? “ERC rebaixa les seves demandes per donar més estabilitat al Govern de Zapatero” (El Periódico, 18/05/05); “PSC i ERC pacten per impedir de totes totes que CiU apugi el llistó del finançament” (La Vanguardia, 05/05/05) “El tripartit troba més sintonia amb el PP que amb CiU en la negociació del finançament” (El Punt, 05/05/05). Són titulars que llegits ara també fan certa gràcia.

Conclusió: El líder de CiUT s’afanya a tancar un pacte per aconseguir la foto i erigir-se en el desllorigador de l’Estatut. ERC agafa un cabreig monumental, un atac de banyes comprensible perquè ZP ha passat d’ells com de la merda. Ara, fan que s’ho pensen. Donem-los una oportunitat. Total, el mal ja està fet. Per raons, òbvies, aquest post s'ha afegit també a la secció "On vaig dir dic, dic Dídac".