La secreta perversió d'ERC: quan guanyi Catalunya que soni l'himne ecspanyol

Escoltant de boca del secretari general de l'Esport, Rafel Niubó, sentències com: “S’ha acabat la travessa al desert de l’esport català, des d’ara ja no té límits ni fronteres i va a totes” (Avui, 17/04/04), o conclusions inequívoques com: “hi haurà seleccions esportives catalanes perquè no tenim voluntat de cedir” (El Mundo 02/04/04), o declaracions d'intencions del tipus: “nosaltres no baixarem del burro si ells tampoc ho fan” (Avui, 02/04/04), se'm fa difícil creure que un bon dia plantegés la possibilitat que "les seleccions esportives catalanes utilitzin l'himne espanyol" per celebrar les seves victòries (El Periódico, 31/03/04).

Hehehe, mai m'hauria imaginat que diria... Maldonado, torna!

Bracooooons, Bracooooons!!

5 de novembre de 2003. Acte electoral a la Vall d'en Bas.

El president d'Iniciativa per Catalunya, i cap de llista de la coalició formada per Iniciativa per Catalunya - Els Verds - Esquerra Unida i Alternativa, bla, bla, bla (ICV-EUiA) en les eleccions al Parlament de novembre de 2003, Joan 'Monchito' Saura, es compromet a aturar les obres del famós Túnel de Bracons, i afirma a tota contundència que "la coalició aturarà les obres del futur túnel de Bracons que vol connectar Osona i laVall d'en Bas a la Garrotxa". Envoltat de membres de la Plataforma "Salvem Les Valls", Saura donava garanties que "la nostra presència al govern significarà acabar amb aquesta passió pel ciment, una passió que afavoreix els interessos dels poderosos, i que també comparteix el PSC". Aquest compromís també estava recollit en el seu programa electoral.

12 de desembre de 2003. En unes declaracions a COM-Ràdio.

Quan Joan Saura ja sabia que ell seria conseller del futur govern tripartit, va matisar la seva contundència d'unes setmanes enrera i explicava que "veu difícil aturar el túnel de Bracons". I efectivament, tan difícil va ser, que el Govern va aprovar continuar amb el projecte. No he vist que hagi dimitit ningú. Vergonyós.

Dídac visual: entre el goooool d'Ecspanya i l'hoquei a la Xina

16 de juny de 2002. Pavelló de la Mar Bella, Barcelona. Acte polític amb la militància del PSC.

23 d'octubre de 2004. Pavelló de Macau, a la Xina. Maragall desvia la ruta i es fa la foto amb la selecció catalana d'hoquei, després que Mas i Carod, prenguessin la iniciativa.

A quin Maragall ens hem de creure? O és possible tenir dues pàtries i no estar "tocat de l'ala"??

Pactar o no pactar amb el PP: aquesta és la qüestió

El 8 d'octubre de 1999, Pujol va proclamar en un acte de campanya electoral, a Tarragona, que CiU "no té cap intenció de pactar amb el PP, perquè l'opinió pública el que no vol és que els populars tinguin un pes determinant sobre el Govern". Uns dies després (15/10/99), en una entrevista de Rafael Jorba, publicada a La Vanguardia, el president reiterava aquesta mateixa idea: "Descarto entrar en un govern a Madrid i descarto que el PP pugui entrar o condicionar molt al Govern català".

Hehehe, crec que tots sabem QUÈ va acabar passant, no?

De les sancions pel català, a la "llengua amable"

La llei 1/1998 del 7 de gener, de Política Lingüística va ser aprovada, malgrat els vots en contra d'Esquerra, que exigia més duresa en les sancions. Més endavant, en una interpel.lació parlamentària, Josep-Lluís Carod-Rovira, deia això:

"I un altre tema. Tota llei que vulgui ser llei, i no un brindis al sol o un poema malgirbat, té el que se’n diu garanties de compliment. Els que van votar favorablement a aquesta Llei..., nosaltres no la vam votar favorablement, l’acatem perquè emana d’aquest Parlament i, per tant, també és nostra i el que hem de fer és que es compleixi. Llegim que la Llei estableix un règim sancionador que remet a altres normatives; doncs, voldríem saber també, en dos anys, quantes sancions s’han imposat d’acord amb la Llei, i si no se n’ha imposat cap, si vostès creuen des del Govern que no s’ha produït, en cap moment, la més mínima mesura d’incompliment de la Llei de política lingüística que ha aprovat aquest Parlament."

El gener del 2004, en un de les poques rodes de premsa que va poder oferir com a conseller en cap, Carod-Rovira rebaixava el llistó de l'exigència i afirmava que "l'interès del Govern passava més per incrementar l'ús social de la llengua catalana que no pas sancionar". I ho culminava amb aquesta floreta: "Volem una llengua útil en un país amable". Puajjj!! Au va! i després diuen que a Esquerra no "convergenciegen".

El sorprenent canvi de parer d'Aznar

19 de setembre de 1995

José María Aznar, aleshores cap de l'oposició diu que "Pujol es el responsable de la grave crisis política, moral y económica que afecta a España", en al.lusió als pactes del PSOE amb CiU, i amb l'objectiu de fer fora el president Felipe González.

Uns mesos després...

10 de març de 1996

Aznar, canvia de parer i diu que "Pujol es una persona con alto sentido de la responsabilidad que comprende lo que significa la oportunidad que tenemos." El PP havia guanyat les eleccions feia només 7 dies. Necessitava el suport de CiU per formar govern.

Les promeses electorals se les emporta el vent...

13 de Novembre de 2003.

Acte central de campanya electoral del PSC-GAL, celebrat al Palau Sant Jordi, a Barcelona. El secretari general del PSOE-GAL, i aleshores només cap de l'oposició, José Luis Rodríguez Zapatero, va proclamar: "Aprobaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya." Ho va dir, tal qual, sense matisos, tal com sona. Ho podeu comprovar repassant alguns diaris o veient-ho en imatges, de viva veu, que sempre impressiona més.

Més endavant, una vegada la secta va arribar al poder gràcies a Bin-laden, aleshores van arribar els matisos, van arribar les condicions, van arribar les rectificacions, i van arribar les esmenes.

8 de Novembre de 2005.

Debat de l'Estat de les autonommies, al Senat. Zapatero diu que "sólo estoy sometido a la Constitución. Mi único compromiso es respaldar que haya un Estatuto, eso es lo que dije, salvo que se lea con otra intención." Ara ja podem constatar que cada promesa electoral del Pinotxo de ZP es convertirà, de ben segur, en un nou Dídac.