De les sancions pel català, a la "llengua amable"

La llei 1/1998 del 7 de gener, de Política Lingüística va ser aprovada, malgrat els vots en contra d'Esquerra, que exigia més duresa en les sancions. Més endavant, en una interpel.lació parlamentària, Josep-Lluís Carod-Rovira, deia això:

"I un altre tema. Tota llei que vulgui ser llei, i no un brindis al sol o un poema malgirbat, té el que se’n diu garanties de compliment. Els que van votar favorablement a aquesta Llei..., nosaltres no la vam votar favorablement, l’acatem perquè emana d’aquest Parlament i, per tant, també és nostra i el que hem de fer és que es compleixi. Llegim que la Llei estableix un règim sancionador que remet a altres normatives; doncs, voldríem saber també, en dos anys, quantes sancions s’han imposat d’acord amb la Llei, i si no se n’ha imposat cap, si vostès creuen des del Govern que no s’ha produït, en cap moment, la més mínima mesura d’incompliment de la Llei de política lingüística que ha aprovat aquest Parlament."

El gener del 2004, en un de les poques rodes de premsa que va poder oferir com a conseller en cap, Carod-Rovira rebaixava el llistó de l'exigència i afirmava que "l'interès del Govern passava més per incrementar l'ús social de la llengua catalana que no pas sancionar". I ho culminava amb aquesta floreta: "Volem una llengua útil en un país amable". Puajjj!! Au va! i després diuen que a Esquerra no "convergenciegen".